El MINECO reconeix Smart Engineering com PIME innovadora

El MINECO reconeix Smart Engineering com PIME innovadora

Noticies

El passat 5 d’octubre, el Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat del Govern d’Espanya, va atorgar a Smart Engineering el segell de PIME innovadora. Es considera que una PIME és innovadora quan es doni alguna de les següents circumstàncies:

a) Quan hagi rebut finançament públic en els darrers tres anys, en convocatòries d’ R+D+i,

b) Quan hagi demostrat el seu caràcter innovador, mitjançant la seva pròpia activitat,

c) Quan hagi demostrat la seva capacitat d’innovació,

El segell de PIME Innovadora s’atorga per un termini de 3 anys, durant els quals Smart Engineering podrà accedir a fonts avantatjoses de finançament, com l’ICO Innovació Fons Tecnològic, tindrà oportunitat de participar en la Compra Pública Innovadora i compatibilitzar la bonificació en la cotització a la seguretat social del personal investigador amb l’aplicació de les bonificacions per R+D+i en l’Impost sobre Societats.

D’aquesta manera, Smart Engineering veu reconegut de manera explícita la seva aposta per la R+D+i i referma encara més el seu posicionament com a empresa de referència en innovació i desenvolupament en el sector de l’enginyeria civil.

 

 

Smart Engineering passa la segona fase del programa Ingenium del grup Celsa

Smart Engineering passa la segona fase del programa Ingenium del grup Celsa

Noticies

El programa Ingenium, promogut pel grup Celsa, és una iniciativa que busca talents capaços de resoldre satisfactòriament els reptes a què s’enfronten les companyies del grup Celsa. Sota la marca Celsa Group operen vuit grans companyies transformadores d’acer i un nombre creixent de companyies transformadores. El programa Ingenium va ser creat amb el desig de revolucionar el model del sector de l’acer i assumir la revolució que la Indústria 4.0 genera per liderar el canvi i la revolució del sector de l’acer.

El programa Ingenium focalitza 5 reptes fonamentals per al grup Celsa: 1 – Emmagatzematge d’energia, 2 – Traçabilitat en la cadena de subministrament, 3 – Impressió 3D, 4 – Smart Steel i 5 – Reutilització de subproductes.

Smart Engineering participa al programa Ingenium amb dues propostes d’innovació per al sector de la producció de l’acer. La primera proposta busca nous processos i aplicacions que condueixin a una major revalorització de les escòries d’acereria i alt forn, transformant-la en un producte d’alt valor afegit. La segona proposta té per objecte modificar les armadures d’acer de tal manera que aquestes tinguin capacitat sensora.

D’entre les 48 propostes presentades, només 20 han passat a la següent fase del programa, entre les quals es troben les dues propostes presentades per part de Smart Engineering. Els propers 10 i 11 de gener de 2017 s’ha presentaran les diferents propostes en un Infoday a la seu del grup Celsa a Castellbisbal, on se seleccionaran les propostes que passen a la següent fase del procés. Les propostes seleccionades finalment iniciaran un procés d’incubació i acceleració d’entre 8-9 mesos per part del Grup Celsa.

Smart Engineering implementa el sistema de control de qualitat en les obres del túnel Follo Line

Smart Engineering implementa el sistema de control de qualitat en les obres del túnel Follo Line

Noticies
Smart Engineering amplia el contracte signat amb l’Aliança d’empreses AGJV, consorci format per Acciona i Ghella. Després abordar amb èxit l’optimització del reforç estructural de les dovelles del túnel Follo Line, Smart Engineering desenvolupa per AGJV un sistema de control de qualitat per al formigó reforçat amb fibres, i que calia l’assaig Barcelona i el mètode inductiu. L’assaig Barcelona és una metodologia per a caracteritzar el comportament post-fissuració i l’absorció d’energia del formigó reforçat amb fibres, desenvolupada a la Universitat Politècnica de Catalunya a partir de l’assaig de doble punxonament. Aquesta metodologia, juntament amb el mètode inductiu per a la determinació del contingut i orientació de fibra metàl·lica en formigó reforçat amb fibres, permet una millora substancial en el control de qualitat d’aquest material. Redueix les dispersions associades amb la caracterització mecànica del material, permet augmentar el nombre d’assaigs i la representativitat estadística, a part de ser un assaig més barat que els aplicats de manera estàndard.

Actualment s’està duent a terme una campanya experimental de contrastació, en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya. D’aquesta manera, es proposaran correlacions entre l’assaig Barcelona i l’assaig normalitzat de la biga, emprat de manera generalitzada per a la caracterització del formigó reforçat amb fibres. Està previst que a finals del mes d’octubre es pugui implementar en obra el sistema de control, emprant l’assaig BCN i el mètode inductiu de manera conjunta.

FHECOR i SMART ENGINEERING signen un acord estratègic de col·laboració

FHECOR i SMART ENGINEERING signen un acord estratègic de col·laboració

Noticies
El passat mes de juliol, FHECOR Enginyers Consultors i SMART ENGINEERING van signar un acord estratègic de col·laboració, que abasta diversos àmbits d’actuació en el context de l’enginyeria civil. FHECOR és una empresa de referència a nivell nacional i internacional, dedicada a l’enginyeria estructural durant totes les fases del cicle de vida de l’estructura: projecte, assistència tècnica a l’execució, manteniment i reciclatge. La seva activitat engloba tots tot tipus d’estructures: edificació, infraestructures del transport, instal·lacions industrials, etc. SMART ENGINEERING és una spin-off de la Universitat Politècnica de Catalunya desenvolupa la seva activitat en diversos àmbits de l’enginyeria civil com els materials intel·ligents, la tecnologia del formigó, l’enginyeria estructural avançada i l’enginyeria urbana, així com el desenvolupament d’eines per l’anàlisi de valor i l’ajuda a la presa de decisions.

L’acord té per objecte la prospectiva i desenvolupament conjunt de projectes, generant sinergies capaços de millorar la projecció nacional i internacional de les dues empreses. La col·laboració engloba el desenvolupament de projectes de tota índole en l’àmbit de l’enginyeria civil, el desenvolupament i implantació de tècniques innovadores en el sector de la construcció i l’organització d’activitats de formació tècnica.
Smart Engineering desenvolupa un model sostenible de renovació de canalitzacions per AGBAR

Smart Engineering desenvolupa un model sostenible de renovació de canalitzacions per AGBAR

Noticies

Smart Engineering i l’empresa Aigües de Barcelona – AGBAR van signar el passat mes de juliol un contracte de col·laboració. L’objecte de l’esmentat contracte era desenvolupar un model de priorització per a la renovació de canalitzacions de distribució d’aigua mitjançant el desenvolupament sostenible. El desenvolupament d’aquest model es basa en la metodologia multicriteri MIVES, desenvolupada a la UPC. Aquesta metodologia permet el desenvolupament d’eines i models per a l’ajuda a la presa de decisió i l’anàlisi de valor i sostenibilitat. Aquesta metodologia incorpora, de manera diferencial a altres eines multicriteri, la possibilitat de considerar funcions de valor, integrar diferents requeriments (econòmics, socials, ambientals, tècnics, etc.), així com considerar alternatives homogènies o heterogènies i emprar matemàtica jeràrquica (AHP) per a l’assignació de pesos dels indicadors.

El model que està desenvolupant Smart Engineering per Aigües de Barcelona, permetrà incorporar aspectes econòmics relatius a la renovació de canalitzacions, considerats de manera integrada juntament amb criteris socials i ambientals. D’aquesta manera, s’apliquen els criteris de desenvolupament sostenible al sistema de renovació de canalitzacions de distribució. Aquest model s’està desenvolupant per a la ciutat de Barcelona i una sèrie de municipis de l’àrea metropolitana i de l’entorn de la ciutat. El model integra així mateix dades de sistemes d’informació geogràfica (GIS), de manera que permet la seva integració informàtica i la utilització de fonts d’informació diversa.

Està prevista la finalització del projecte per a finals del mes de setembre de 2016. El model quedarà integrat en una base de dades que conjumina diferents fonts d’informació, tant GIS com de dades econòmiques, socials i ambientals. Aquest projecte consolida la posició de Smart Engineering en el desenvolupament d’eines integrals per a l’anàlisi de valor, l’ajuda a la presa de decisions i l’anàlisi de sostenibilitat, emprant la metodologia MIVES.

Smart Engineering finaliza el Índice de Sostenibilidad del Hormigón Proyectado

Smart Engineering finaliza el Índice de Sostenibilidad del Hormigón Proyectado

Noticies

El pasado mes de junio, Smart Engineering finalizó el desarrollo del Índice de Sostenibilidad del Hormigón Proyectado – ISHORP. Mediante el índice desarrollado es posible evaluar la sostenibilidad global, atendiendo a criterios económicos, ambientales y sociales, del hormigón proyectado en función del tipo de aditivo acelerante de fraguado empleado.

Actualmente en España predomina el uso de aditivos acelerantes de fraguado en base aluminato. Por las implicaciones ambientales negativas y los potenciales riesgos que pueden presentar para los trabajadores, la tendencia internacional es la de prohibir el uso de estos aditivos en favor de los aditivos de fraguado libres de álcali.

La inercia del sector constructivo español en asumir el cambio de tipo de aditivo se debe a varias cuestiones concurrentes. En primer lugar, los aditivos libres de álcalis tienen un coste ligeramente superior. Asimismo, para alcanzar prestaciones equivalentes en una misma aplicación se suele requerir mayores contenidos de este acelerante. Por último, los mismos presentan un desempeño poco satisfactorio al presentarse afloramientos de agua.

En este contexto se desarrolló el ISHORP. Dentro del caso de estudio planteado se consideraron 3 alternativas diferentes de evaluación: la utilización de un acelerante en base aluminatos al 3% (ANaA-3%) y el empleo de un acelerante libre de álcalis en dos concentraciones diferentes 6,5% y 8% (AFA-6,5% y AFA-8%).

ishorp

Uno de los principales resultados obtenidos de la aplicación del ISHORP es la constatación de que, basándose únicamente en el requerimiento económico, las diferentes alternativas no presentan diferencias significativas de sostenibilidad, tal y como muestra la Figura. En este escenario, la utilización de los acelerantes en base aluminato está claramente favorecida por la visión cortoplacista que rige en los procesos constructivos en España.

Sin embargo, a medida que los requerimientos ambientales y sociales tienen más peso en la decisión, resulta claramente más sostenible la alternativa que considera la utilización del aditivo libre de álcalis en una concentración del 8% (ver Figura ). De este modo, el objetivo de modificar las pautas actuales de consumo de aditivos acelerantes de fraguado en España ha de ir de la mano de actuaciones que conciencien a nivel ambiental y/o social, así como de políticas administrativas que potencien estos requerimientos a la hora de la decisión, por ejemplo, en los pliegos de los concursos públicos.

El estudio de sensibilidad de los pesos de los requerimientos ha permitido establecer la importancia del peso de los requerimientos ambiental y social, a la hora de decantar la mayor sostenibilidad de los acelerantes libres de álcalis. Esto permitirá implementar políticas activas que faciliten la introducción de este tipo de productos en el mercado español.

El desarrollo del ISHORP – realizado en el marco del contrato entre Smart Engineering y BASF Construction Chemicals – ha contado con la participación de diferentes decisores españoles tanto del sector público como privado. Éstos no solo han contribuido al desarrollo del índice, como también han podido ver de primera mano las repercusiones desde el punto de vista de sostenibilidad de usar un aditivo u otro. Los documentos que reúnen las conclusiones del estudio servirán como herramienta de concientización y convencimiento, en la dirección de promover un cambio positivo y sostenible en el mercado de la construcción.

I.S. 2016.09.12

Com prioritzar inversions en infraestructures hidràuliques?

Com prioritzar inversions en infraestructures hidràuliques?

Opinion

Els recursos hídrics són un dels condicionants més importants en la constitució i desenvolupament d’una societat. En aquells països en què per desgràcia no són un bé abundant, les preses han exercit un paper determinant en el binomi necessitat-disponibilitat d’aigua, permetent un augment de la qualitat de vida que s’ha traduït en un creixement poblacional, econòmic i cultural. Arreu del món, i especialment a Espanya, la necessitat de corregir els desajustos de disponibilitat d’aigua mitjançant el projecte i la construcció d’obres hidràuliques ha gestat un gran patrimoni que avui representa una gran responsabilitat per a la comunitat cientificotècnica, la qual ha de fomentar l’estudi, i sobretot la conservació d’aquestes obres civils.

Arran de les crescudes registrades a principis d’any, algunes de les infraestructures de les conques del Duero, Miño-Sil, Ebre i Júcar presenten importants danys que han de ser reparats. Davant d’aquesta situació, el passat dia deu de juny, el Govern Espanyol va autoritzar unes obres de manteniment per un valor de 6,5 milions d’euros, segons un comunicat oficial del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. Segons la pròpia emissiva, a la conca del Duero s’invertiran 2,5 milions, 2 milions a la del Miño-Sil, 1,5 milions a la de l’Ebre, i mig milió a la del Júcar.

Davant d’aquesta decisió, com a ciutadans ens sorgeixen alguns dubtes o preguntes. El Govern en base a quins criteris ha pres aquesta decisió? Econòmics? Tècnics? Només es disposava d’aquesta quantitat i s’ha repartit de forma més o menys equitativa entre les diferents conques o s’ha establert la quantitat després de realitzar un estudi tècnic?

És evident que l’ideal és trobar una solució de compromís en què es seleccionin les actuacions que els tècnics determinin com més prioritàries, alhora que només es gasti un import econòmic que sobrepassi la quantitat que pugui destinar el govern a aquest fi. Davant l’evidència que aquest problema és i serà recurrent, perquè totes les activitats recomanades en els informes tècnics no poden realitzar-se de forma simultània, ja sigui per factors tècnics o econòmics, sorgeix la necessitat de prendre una decisió i establir una priorització.

Donada aquesta situació, des de Smart Engineering s’ha desenvolupat l’Índex de Priorització per a la Gestió d’Obres Hidràuliques (IPGOH), un sistema multicriteri d’ajuda a la decisió, basat en MIVES, que, amb excel·lents resultats, ordena i prioritza inversions no homogènies de manteniment en obres hidràuliques amb la voluntat de poder seleccionar aquelles que presenten una millor resposta global, i que per tant aporten un major valor afegit tant per al titular de la presa com per a la societat.

El model divideix l’avaluació en dues fases, la primera avalua la grau de dany (independent del tipus d’estructura afectada), mentre que la segona avalua les conseqüències des de la perspectiva de la sostenibilitat, és a dir, valora les conseqüències socials, ambientals i econòmiques que es poden derivar d’aquest dany, que evidentment dependran del tipus d’estructura que el pateixi i de l’entorn en què aquesta estigui ubicada.

La utilització d’una eina d’aquest estil, que és ràpida d’implementar per un tècnic expert, permet fer una gestió més eficient dels recursos econòmics de què es disposa, a més, en el cas que sigui utilitzada per una administració pública, és una eina excel·lent per promoure la transparència i per fer partícips als ciutadans de la presa de decisions governamentals. Una filosofia i una metodologia que, amb certes modificacions, es poden utilitzar per a la gestió de qualsevol tipologia de patrimoni construït.

La sostenibilitat com a criteri a l’hora de prendre decisions

La sostenibilitat com a criteri a l’hora de prendre decisions

Opinion
La sostenibilitat ocupa cada vegada un paper més rellevant en les nostres vides, tant com a ciutadans, com a nivell professional. Exemples quotidians d’això són les qualificacions energètiques d’electrodomèstics, edificis, vehicles, etc. La sostenibilitat forma part, explícitament o implícitament, de la nostra vida quotidiana.

Recentment sortia publicat a El País un article posant en dubte la sostenibilitat (ecologia) de comprar per internet. La notícia completa es pot veure aquí. Abunden avui en dia, tant a nivell dels mitjans de premsa, com fins i tot en els nostres ambients professionals, valoracions si més qualitatives o parcials de la sostenibilitat o ecologia d’un determinat producte, procés, activitat.
La qüestió fonamental és, quins criteris apliquem per fer aquesta avaluació de sostenibilitat? És una avaluació que integra els diferents aspectes que influeixen en la sostenibilitat? No ens enganyem, el requeriment ambiental és una qüestió important, però no l’única a tenir en compte a l’hora de parlar de sostenibilitat.
Sostenibilidad 2La Comissió Mundial per al Medi Ambient va definir, el 1987, el concepte desenvolupament sostenible per referir-se al desenvolupament que assegura la satisfacció de les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures de satisfer les pròpies. D’aquesta manera, si a l’hora d’avaluar la sostenibilitat ens vam quedar només en la part ambiental o ecològica, potser estiguem veient només una part del poliedre i els arbres no ens permetin veure el bosc, valgui la redundància. Venim observant que en els últims temps que la sostenibilitat, de la mateixa manera que la transparència o la participació ciutadana, són aspectes fonamentals a l’hora de prendre decisions, a nivell local, regional, nacional. En aquest sentit, val la pena aturar-se i reflexionar, ¿disposem d’eines per realitzar anàlisis de valor integrals, que permetin agrupar les diferents sensibilitats que componen la sostenibilitat, i que possibilitin visions globals del problema?

La resposta és un rotund sí. Smart Engineering, spin-off de la Universitat Politècnica de Catalunya, porta des de la seva creació desenvolupant eines per a l’anàlisi de valor i l’avaluació de sostenibilitat, que permeten realitzar l’anàlisi anteriorment indicat. Aquestes eines es fonamental en el mètode MIVES, una eina desenvolupada per professors i investigadors de l’esmentada universitat.
Aquestes eines permeten donar respostes a diverses qüestions, tnato d’Enginyeria Civil com de qüestions d’Enginyeria Urbana o d’Economia i Inversió. Exemples d’això els tenim en diversos desenvolupaments realitzats per Smart Engineering, com l’avaluació de la sostenibilitat de diferents additius emprats en l’elaboració de formigó projectat (BASF Construction Chemicals), el desenvolupament d’un índex de sostenibilitat dels projectes d’inversió municipal (Ajuntament de Barcelona), l’avaluació de la sostenibilitat del sistema de recollida selectiva de residus (Urbaser).
Premis Dobooku: una gran oportunitat pels joves enginyers

Premis Dobooku: una gran oportunitat pels joves enginyers

Uncategorized @ca

Un any més i ja van per la tercera edició, s’han convocat els premis Premis Dobooku. Aquest any Smart Enginenerig ha començat a col·laborar amb aquest prestigiós certamen que va dirigit als estudiants de l’Escola de Camins de Barcelona. Es premiaran als treballs de final de grau o projecte de màster, que brillin per la seva contribució al disseny i la societat.

La voluntat de Smart Engnineering de comprometres amb el sistema universitari porta a la companyia a unir els seus esforços i treballs amb els futurs enginyers, premiant aquells treballs que tenen en el seu Adn les mateixes característiques que la nostra pròpia empresa; com és la qualitat, la sostenibilitat i la dimensió humana de l’enginyeria.

Des d’aquí incitem a tots els joves enginyers a participar en aquest interessant repte per poder plantejar avui, els reptes del futur.

Smart Engineering presenta a Oslo els resultats del projecte Follo Line i una proposta de control de qualitat per a HRF

Smart Engineering presenta a Oslo els resultats del projecte Follo Line i una proposta de control de qualitat per a HRF

Noticies

Durant els propers dies 26 i 27 d’abril, personal de l’empresa Smart Engineering estarà a Oslo per presentar els resultats del projecte signat amb el consorci Acciona-Ghella. Aquest projecte tenia per objecte estudiar estratègies de reforç alternatives per a les dovelles de formigó reforçat amb fibres que es construiran a la construcció del túnel Follo Line, una de les obres d’enginyeria més rellevants a nivell europeu actualment. Durant aquesta visita, els tècnics de Smart Engineering presentaran els resultats de l’esmentat projecte davant tècnics del consorci Acciona-Ghella, de la Norwegian National Rail Administration i d’investigadors de la Universitat de Trondheim.

Així mateix, es presentarà una proposta alternativa de control de qualitat per al formigó reforçat amb fibres, i que calia l’assaig Barcelona i el mètode inductiu. L’assaig Barcelona és una metodologia per a caracteritzar el comportament post-fissuració i l’absorció d’energia del formigó reforçat amb fibres, desenvolupada a la Universitat Politècnica de Catalunya a partir de l’assaig de doble punxonament. Aquesta metodologia, juntament amb el mètode inductiu per a la determinació del contingut i orientació de fibra metàl·lica en formigó reforçat amb fibres, permet una millora substancial en el control de qualitat d’aquest material. Redueix les dispersions associades amb la caracterització mecànica del material, permet augmentar el nombre d’assaigs i la representativitat estadística, a part de ser un assaig més barat que els aplicats de manera estàndard.

Aquesta visita s’espera que permeti ampliar la col·laboració de Smart Engineering en aquest projecte d’especial rellevància, introduint aspectes innovadors relacionats tant amb el càlcul estructural del formigó reforçat amb fibres, com en els aspectes relacionats amb el seu control de qualitat i caracterització mecànica.