Com prioritzar inversions en infraestructures hidràuliques?

Com prioritzar inversions en infraestructures hidràuliques?

Opinion

Els recursos hídrics són un dels condicionants més importants en la constitució i desenvolupament d’una societat. En aquells països en què per desgràcia no són un bé abundant, les preses han exercit un paper determinant en el binomi necessitat-disponibilitat d’aigua, permetent un augment de la qualitat de vida que s’ha traduït en un creixement poblacional, econòmic i cultural. Arreu del món, i especialment a Espanya, la necessitat de corregir els desajustos de disponibilitat d’aigua mitjançant el projecte i la construcció d’obres hidràuliques ha gestat un gran patrimoni que avui representa una gran responsabilitat per a la comunitat cientificotècnica, la qual ha de fomentar l’estudi, i sobretot la conservació d’aquestes obres civils.

Arran de les crescudes registrades a principis d’any, algunes de les infraestructures de les conques del Duero, Miño-Sil, Ebre i Júcar presenten importants danys que han de ser reparats. Davant d’aquesta situació, el passat dia deu de juny, el Govern Espanyol va autoritzar unes obres de manteniment per un valor de 6,5 milions d’euros, segons un comunicat oficial del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. Segons la pròpia emissiva, a la conca del Duero s’invertiran 2,5 milions, 2 milions a la del Miño-Sil, 1,5 milions a la de l’Ebre, i mig milió a la del Júcar.

Davant d’aquesta decisió, com a ciutadans ens sorgeixen alguns dubtes o preguntes. El Govern en base a quins criteris ha pres aquesta decisió? Econòmics? Tècnics? Només es disposava d’aquesta quantitat i s’ha repartit de forma més o menys equitativa entre les diferents conques o s’ha establert la quantitat després de realitzar un estudi tècnic?

És evident que l’ideal és trobar una solució de compromís en què es seleccionin les actuacions que els tècnics determinin com més prioritàries, alhora que només es gasti un import econòmic que sobrepassi la quantitat que pugui destinar el govern a aquest fi. Davant l’evidència que aquest problema és i serà recurrent, perquè totes les activitats recomanades en els informes tècnics no poden realitzar-se de forma simultània, ja sigui per factors tècnics o econòmics, sorgeix la necessitat de prendre una decisió i establir una priorització.

Donada aquesta situació, des de Smart Engineering s’ha desenvolupat l’Índex de Priorització per a la Gestió d’Obres Hidràuliques (IPGOH), un sistema multicriteri d’ajuda a la decisió, basat en MIVES, que, amb excel·lents resultats, ordena i prioritza inversions no homogènies de manteniment en obres hidràuliques amb la voluntat de poder seleccionar aquelles que presenten una millor resposta global, i que per tant aporten un major valor afegit tant per al titular de la presa com per a la societat.

El model divideix l’avaluació en dues fases, la primera avalua la grau de dany (independent del tipus d’estructura afectada), mentre que la segona avalua les conseqüències des de la perspectiva de la sostenibilitat, és a dir, valora les conseqüències socials, ambientals i econòmiques que es poden derivar d’aquest dany, que evidentment dependran del tipus d’estructura que el pateixi i de l’entorn en què aquesta estigui ubicada.

La utilització d’una eina d’aquest estil, que és ràpida d’implementar per un tècnic expert, permet fer una gestió més eficient dels recursos econòmics de què es disposa, a més, en el cas que sigui utilitzada per una administració pública, és una eina excel·lent per promoure la transparència i per fer partícips als ciutadans de la presa de decisions governamentals. Una filosofia i una metodologia que, amb certes modificacions, es poden utilitzar per a la gestió de qualsevol tipologia de patrimoni construït.

La sostenibilitat com a criteri a l’hora de prendre decisions

La sostenibilitat com a criteri a l’hora de prendre decisions

Opinion
La sostenibilitat ocupa cada vegada un paper més rellevant en les nostres vides, tant com a ciutadans, com a nivell professional. Exemples quotidians d’això són les qualificacions energètiques d’electrodomèstics, edificis, vehicles, etc. La sostenibilitat forma part, explícitament o implícitament, de la nostra vida quotidiana.

Recentment sortia publicat a El País un article posant en dubte la sostenibilitat (ecologia) de comprar per internet. La notícia completa es pot veure aquí. Abunden avui en dia, tant a nivell dels mitjans de premsa, com fins i tot en els nostres ambients professionals, valoracions si més qualitatives o parcials de la sostenibilitat o ecologia d’un determinat producte, procés, activitat.
La qüestió fonamental és, quins criteris apliquem per fer aquesta avaluació de sostenibilitat? És una avaluació que integra els diferents aspectes que influeixen en la sostenibilitat? No ens enganyem, el requeriment ambiental és una qüestió important, però no l’única a tenir en compte a l’hora de parlar de sostenibilitat.
Sostenibilidad 2La Comissió Mundial per al Medi Ambient va definir, el 1987, el concepte desenvolupament sostenible per referir-se al desenvolupament que assegura la satisfacció de les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures de satisfer les pròpies. D’aquesta manera, si a l’hora d’avaluar la sostenibilitat ens vam quedar només en la part ambiental o ecològica, potser estiguem veient només una part del poliedre i els arbres no ens permetin veure el bosc, valgui la redundància. Venim observant que en els últims temps que la sostenibilitat, de la mateixa manera que la transparència o la participació ciutadana, són aspectes fonamentals a l’hora de prendre decisions, a nivell local, regional, nacional. En aquest sentit, val la pena aturar-se i reflexionar, ¿disposem d’eines per realitzar anàlisis de valor integrals, que permetin agrupar les diferents sensibilitats que componen la sostenibilitat, i que possibilitin visions globals del problema?

La resposta és un rotund sí. Smart Engineering, spin-off de la Universitat Politècnica de Catalunya, porta des de la seva creació desenvolupant eines per a l’anàlisi de valor i l’avaluació de sostenibilitat, que permeten realitzar l’anàlisi anteriorment indicat. Aquestes eines es fonamental en el mètode MIVES, una eina desenvolupada per professors i investigadors de l’esmentada universitat.
Aquestes eines permeten donar respostes a diverses qüestions, tnato d’Enginyeria Civil com de qüestions d’Enginyeria Urbana o d’Economia i Inversió. Exemples d’això els tenim en diversos desenvolupaments realitzats per Smart Engineering, com l’avaluació de la sostenibilitat de diferents additius emprats en l’elaboració de formigó projectat (BASF Construction Chemicals), el desenvolupament d’un índex de sostenibilitat dels projectes d’inversió municipal (Ajuntament de Barcelona), l’avaluació de la sostenibilitat del sistema de recollida selectiva de residus (Urbaser).