Com prioritzar inversions en infraestructures hidràuliques?

Com prioritzar inversions en infraestructures hidràuliques?

Els recursos hídrics són un dels condicionants més importants en la constitució i desenvolupament d’una societat. En aquells països en què per desgràcia no són un bé abundant, les preses han exercit un paper determinant en el binomi necessitat-disponibilitat d’aigua, permetent un augment de la qualitat de vida que s’ha traduït en un creixement poblacional, econòmic i cultural. Arreu del món, i especialment a Espanya, la necessitat de corregir els desajustos de disponibilitat d’aigua mitjançant el projecte i la construcció d’obres hidràuliques ha gestat un gran patrimoni que avui representa una gran responsabilitat per a la comunitat cientificotècnica, la qual ha de fomentar l’estudi, i sobretot la conservació d’aquestes obres civils.

Arran de les crescudes registrades a principis d’any, algunes de les infraestructures de les conques del Duero, Miño-Sil, Ebre i Júcar presenten importants danys que han de ser reparats. Davant d’aquesta situació, el passat dia deu de juny, el Govern Espanyol va autoritzar unes obres de manteniment per un valor de 6,5 milions d’euros, segons un comunicat oficial del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. Segons la pròpia emissiva, a la conca del Duero s’invertiran 2,5 milions, 2 milions a la del Miño-Sil, 1,5 milions a la de l’Ebre, i mig milió a la del Júcar.

Davant d’aquesta decisió, com a ciutadans ens sorgeixen alguns dubtes o preguntes. El Govern en base a quins criteris ha pres aquesta decisió? Econòmics? Tècnics? Només es disposava d’aquesta quantitat i s’ha repartit de forma més o menys equitativa entre les diferents conques o s’ha establert la quantitat després de realitzar un estudi tècnic?

És evident que l’ideal és trobar una solució de compromís en què es seleccionin les actuacions que els tècnics determinin com més prioritàries, alhora que només es gasti un import econòmic que sobrepassi la quantitat que pugui destinar el govern a aquest fi. Davant l’evidència que aquest problema és i serà recurrent, perquè totes les activitats recomanades en els informes tècnics no poden realitzar-se de forma simultània, ja sigui per factors tècnics o econòmics, sorgeix la necessitat de prendre una decisió i establir una priorització.

Donada aquesta situació, des de Smart Engineering s’ha desenvolupat l’Índex de Priorització per a la Gestió d’Obres Hidràuliques (IPGOH), un sistema multicriteri d’ajuda a la decisió, basat en MIVES, que, amb excel·lents resultats, ordena i prioritza inversions no homogènies de manteniment en obres hidràuliques amb la voluntat de poder seleccionar aquelles que presenten una millor resposta global, i que per tant aporten un major valor afegit tant per al titular de la presa com per a la societat.

El model divideix l’avaluació en dues fases, la primera avalua la grau de dany (independent del tipus d’estructura afectada), mentre que la segona avalua les conseqüències des de la perspectiva de la sostenibilitat, és a dir, valora les conseqüències socials, ambientals i econòmiques que es poden derivar d’aquest dany, que evidentment dependran del tipus d’estructura que el pateixi i de l’entorn en què aquesta estigui ubicada.

La utilització d’una eina d’aquest estil, que és ràpida d’implementar per un tècnic expert, permet fer una gestió més eficient dels recursos econòmics de què es disposa, a més, en el cas que sigui utilitzada per una administració pública, és una eina excel·lent per promoure la transparència i per fer partícips als ciutadans de la presa de decisions governamentals. Una filosofia i una metodologia que, amb certes modificacions, es poden utilitzar per a la gestió de qualsevol tipologia de patrimoni construït.

Opinion